Història

CONTEXT HISTÒRIC I SITUACIÓ ACTUAL
L’Ateneu Santboià té el seu origen al segle XIX com a iniciativa popular per a resoldre la necessitat de gaudir d’un espai comú de trobada per als obrers després de les llarguíssimes i molt dures jornades de treball. 

La seva història és un seguit d’alt i baixos, però sempre amb l’objectiu d’apropar la cultura al poble i ser la seu social per als santboians i les santboianes. 

Durant els darrers anys de la Dictadura esdevé centre de referència per a l’oci i la cultura al Baix Llobregat. Artistes nacionals de primera fila: Antonio Machín, Manolo Escobar, Joan Manuel Serrat, Núria Feliu, l’Orfeó Català etc es donen cita a l’Ateneu. 

Cap als anys 80 s’inicien els problemes financers a partir de la construcció d’un bingo i a finals dels 90 la propietat passa a mans d’una empresa del sector de la construcció que el deixa abandonat després de no poder desenvolupar projectes especulatius en el sòl.

És a partir del 2000 quan un grup de joves de la vila va okupar els espais de l’Ateneu i va establir allí el seu punt de trobada i espai social fent ús principalment del teatre, la cafeta i els jardins. Al 2008, el mal estat de l’edifici junt amb un període de pluges provoca l’ensorrament de la cafeta. Poc després l’Ajuntament compra l’edifici i clausura l’edifici del teatre. La reducció d’espai útil per a realitzar activitats fa que internament es comencin a buscar aliances i a pensar en quin és el futur de l’equipament.

A finals de 2013 arran de la campanya #SalvemAteneu per evitar l’enderroc definitiu del teatre el col·lectiu Straddle3 i LaCol entrem a formar part de l’equip tècnic per a desenvolupar un procés participatiu per a definir els usos, els espais i la gestió del futur equipament.

Al llarg d’un any es van realitzat tallers temàtics, sessions d’empoderament i jornades de portes obertes a l’edifici. Podeu consultar el document final de conclusions aquí.

Tot i aquest procés vinculant, des de l’Ajuntament de Sant Boi es va decidir enderrocar l’edifici del Teatre amb l’argument de ruïna econòmica i no s’han realitzat cap més accions de rehabilitació de l’espai. 

Des de llavors i fins l’actualitat, l’Assemblea ha intentat posar en valor el resultat d’aquest procés participatiu, mantenint vius els espais que encara es mantenen en peu i reinvindicant la necessitat de recuperar el patrimoni cultural que representa l’Ateneu Santboià, realitzant tallers d’autoconstrucció i projectes socials i culturals.

Pots ampliar la història en aquest espai web

CRONOGRAMA

1905: Neix l’Ateneu Santboià, espai que aglutina grups i comissions de naturalesa molt diversa. S’enriqueix el teixit cultural i social de la vila. Destaquen l’existència de les escoles de l’Ateneu, gestionades per l’entitat i de molta qualitat educativa.

1922: L’entitat compra els actuals terrenys i incrementa les activitats, la participació i els ingressos econòmics. L’Ateneu va guanyant  més seccions, grups i socis.

1936-1940: Durant la Guerra Civil l’Ateneu està pràcticament inactiu i és requisat pels falangistes. A la Postguerra es reprèn l’activitat, amb les restriccions pròpies de l’època.

1950-1960: comença una època de creixement i molta participació. S’amplien espais i es construeix la nova sala de teatre i cinema. També es fa una nova pista de ball d’estiu als Jardins, una piscina i nous patis per a les escoles.

1970-1980: Les noves tendències en l’àmbit musical, social i de lleure minven molt la participació a l’Ateneu i s’inicia un període de decadència, de problemes econòmics i de desvinculació de les escoles. A més, les administracions públiques comencen a oferir programació cultural i social i això suposa una crisi per a l’associacionisme en general.

1990: La mala gestió de l’entitat portà a un període

 de decadència. S’abandonen les activitats i l’espai com a punt de trobada de socis, entitats i col·lectius. Apareixent conflictes derivats de la mala praxis econòmica i una gran quantitat de deute acumulat per mala gestió i interessos personals de la presidència.

2000: Davant la situació de crisi es subhasta l’Ateneu, passant a mans d’una empresa privada de l’àmbit de la construcció amb objectius especulatius. Com la subasta presenta irregularitats, comença un llarg procés judicial i és aleshores quan un grup de joves decideix ocupar alguns dels espais de l’Ateneu i la constructora lloga la sala de ball per fer una discoteca. 

2008: Durant el pas dels anys es malmeten més espais de l’Ateneu. l’Ajuntament compra l’edifici, clausura tots els espais interiors menys el vestíbul, tira a terra l’antic edifici del bar i només fan algunes obres a la pista d’estiu. 

2008-2013: L’Associació Amics de l’Ateneu Santboià, creada uns anys abans, comencen a buscar a buscar aliances, mentre una gran part del col.lectiu es debilita pel desgast d’haver de negociar amb l’administració i per la pèrdua d’espai que minven la capacitat de dur a terme les activitats culturals de qualitat. 

2013: Després de rebre l’anunci per part de l’Ajuntament d’enderrocar l’edifici del teatre i rehabilitar “El Sonik”, s’inicia la campanya #SalvemAteneu. És el segon procés participatiu que es realitza, però aquest cop dinamitzat per Straddle3 i LaCol. Es defineixen els espais, els usos i la gestió del futur equipament i amb el compromís de l’Ajuntament de complir els acords sorgits d’aquest procés.

2014-2018: El resultat del procés participatiu vinculant marca un seguit de fases per recuperar l’Ateneu. Per aquest motiu, l’associació impulsa el projecte de La Terrasseta: un arrenjament de l’entrada de l’espai amb tallers d’autoconstrucció per habilitar espais interiors provisionals mentre es fan les grans obres després de signar un conveni de cessió de l’espai. 

L’Ajuntament decideix enderrocar el teatre i no implementa cap de les decisions sorgides del procés participatiu.

2018: Al Juliol s’acaba de construir el ‘Mamotreko’ i un mes després algú el va cremar després d’una jornada amb altres 3 petits incendis a l’Ateneu. No es va dur a terme una investigació policial i l’Ajuntament no va posar esforços en depurar responsabilitat, malgrat ser els propietaris de l’equipament. 

2018-2020: L’Assemblea queda afectada animicament però poc a poc s’inicia a projectar i treballat en les obres de rehabilitació de La Caseta.


2020: Els membres de l’assemblea i persones i entitats adherides adeqüen la Caseta per a convertir-la en un espai polivalent on es puguin dur a terme projectes i activitats de contingut social, cultural i reivindicatiu.

%d bloggers like this: